SABANA

Distribució: Africa, America i Oceania 

Temperatura i precipitacions: Presenten una certa diversitat, els climes de les regions de sabana es caracteritzen sempre per l'alternança entre dues estacions molt contrastades: una de seca durant l'hivern i una altra plujosa a l’estiu. L'amplitud tèrmica es reduïda les temperatures són altes durant tot l'any i el ritme de les estacions està marcat per les precipitacions en lloc de per la temperatura (el que justifiqui que es parli de la "estació de les pluges" o de la "estació seca")

 Tipus de Sabana: Sabana de la zona intertropical. Caracteritzada per la seva terra sec i poc fèrtil, així com un clima temperat, amb sequeres en una part de l'any i amb pluges a la resta.

Sabana temperada. Clima humit amb hiverns freds i secs acompanyats d'un sòl fèrtil.

Sabana Mediterrània. Amb sòl pobre i molt poca vegetació, ambient semiàrid i amb fauna tan característica com les girafes, lleons, elefants, etc.

Sabana Muntanyenca. Amb moltes precipitacions a causa de la seva ubicació a les muntanyes africanes. Aquí es poden trobar gran quantitat d'espècies endèmiques.

Fauna: La fauna de la sabana presenta una gran diversitat d'una regió a una altra. Una manera de conèixer a grans trets els diferents tipus d'animals que viuen a la sabana, és tenint en compte l'estratègia  alimentària que segueixen.

 

Els grans herbívors de les sabanes. Destaquen nombroses espècies de mamífers, com el búfal, l'hipopòtam, la zebra, el nyu, la  girafa, la gasela, l'antílop, i l'elefant, entre d'altres.

 

Els depredadors de la sabana, els anomenats «consumidors secundaris», com els grans felins africans (guepard, lleó, lleopard) o els carnívors, de dimensions més petites (hienes i xacals).

Flora: La flora a la sabana està formada per un mantell de vegetació, arbres aïllats,  matolls i arbustos.

Les adaptacions dels arbres a les condicions de les sabanes estan relacionades amb la sequera (arrels principals llargues per aconseguir la profunda capa freàtica, escorça espessa per resistir als focs anuals, fulles adaptades per a evitar la pèrdua d'aigua durant l'estació seca, i ús del tronc com un òrgan emmagatzemador d'aigua). 

Hi ha especies que dominen extenses àrees, ja que hi ha incendis freqüents i no totes sobreviuen, generalment són gramínies

Per exemple les acàcies i els baobabs.