DESORDRE ALIMENTARI

1.Què és un desordre Alimentari?
Un desordre alimentari es basa en quan una persona està obsesionada amb el pes,el menjar i altres coses relacionades amb l'aparença física, que la seva conducta comporta canvis greus en els seus sentiments de manera que no és sana per a la seva persona.

1.1.Què pot causar un desordre alimentari?
Fets psicològics: Els que tenen un desordre de manera psicologica tendeixen a ser perfeccionistes.Tenen por a la critica i sempre volen l'aprobació, quan s'enfaden pel seu fisic es provoquen desitjos d'adaptar el cos a la pèrdua o al augment de massa corporal.
Fets familiars: En aquest cas pot ser perquè la família es protectora,perfeccionista i no ajuda a resoldre conflictes.
Fets socials: Estar acostumbrat a veure a la societat d'una manera física diferent a la teva i voler ser com els demés perquè alguns et donden rebuig.
Fets biològics: La disminució de la proteïna Leptina por produir en una persona ser més sensible a desenvolupar un trastorn de la conducta alimentaria (TCA).

1.2.Com es pot saber si tens algun trastorn?
Tenen una cura extrema dels aliments que menjen,que es poden identificar per canvis físics com augment i/o disminució de pes en poc temps.
Obsesió amb la seva forma física i per tant li por fer fastic,engoixa, ràbia (entre altres).
Coses no habituals com no menjar i tenir inanució,també menjar excessivament. Alguns prenen medicaments com laxants o pastilles per baixar el pes i no paren de fer esport.
Una por no normal a engreixar i fer tot el possible per aprimar-se.

RESSUSCITAR RINOCERONTS QUAN ELS SEGUEIXEN MATANT PER MILERS

La situació dels rinoceronts és crítica: cada any, els furtius liquiden més d'un miler d'exemplars enmig d'una sagnant matança que té desbordats a diversos governs africans.
Un grup d'investigadors experts en reproducció vol ressuscitar exemplars d'aquesta subespècie usant enginyeria genètica d'avantguarda. I d'aquesta manera, evitar la seva extinció. Van mantenir al desembre una reunió entre importants genetistes i acaben d'anunciar les seves intencions, convençuts que és possible "rebobinar" l'estat d'extinció funcional usant aquesta tecnologia.

Es tracta d'utilitzar material genètic de rinoceronts ja morts per portar-los de nou al món. Primer, hormonarán a Fatu i a Najin per extreure els seus òvuls; aquestes dues femelles ja no poden engendrar, una per edat i l'altra -la seva filla- per problemes d'úter. Després, el fecundaria amb esperma d'altres mascles morts que encara es conserven i intentarien que femelles de la subespècie del sud portaran a terme l'embaràs. Mai s'ha aconseguit un embaràs in vitro en rinoceronts, pel que tenen preparat un pla B en el qual farien servit cèl·lules mare a partir del teixit d'aquests animals morts per crear embrions viables. I així, tornar a l'espècie al món dels vius


http://elpais.com/elpais/2016/05/16/ciencia/1463356128_813187.html

SABANA

Distribució: Africa, America i Oceania 

Temperatura i precipitacions: Presenten una certa diversitat, els climes de les regions de sabana es caracteritzen sempre per l'alternança entre dues estacions molt contrastades: una de seca durant l'hivern i una altra plujosa a l’estiu. L'amplitud tèrmica es reduïda les temperatures són altes durant tot l'any i el ritme de les estacions està marcat per les precipitacions en lloc de per la temperatura (el que justifiqui que es parli de la "estació de les pluges" o de la "estació seca")

 Tipus de Sabana: Sabana de la zona intertropical. Caracteritzada per la seva terra sec i poc fèrtil, així com un clima temperat, amb sequeres en una part de l'any i amb pluges a la resta.

Sabana temperada. Clima humit amb hiverns freds i secs acompanyats d'un sòl fèrtil.

Sabana Mediterrània. Amb sòl pobre i molt poca vegetació, ambient semiàrid i amb fauna tan característica com les girafes, lleons, elefants, etc.

Sabana Muntanyenca. Amb moltes precipitacions a causa de la seva ubicació a les muntanyes africanes. Aquí es poden trobar gran quantitat d'espècies endèmiques.

Fauna: La fauna de la sabana presenta una gran diversitat d'una regió a una altra. Una manera de conèixer a grans trets els diferents tipus d'animals que viuen a la sabana, és tenint en compte l'estratègia  alimentària que segueixen.

 

Els grans herbívors de les sabanes. Destaquen nombroses espècies de mamífers, com el búfal, l'hipopòtam, la zebra, el nyu, la  girafa, la gasela, l'antílop, i l'elefant, entre d'altres.

 

Els depredadors de la sabana, els anomenats «consumidors secundaris», com els grans felins africans (guepard, lleó, lleopard) o els carnívors, de dimensions més petites (hienes i xacals).

Flora: La flora a la sabana està formada per un mantell de vegetació, arbres aïllats,  matolls i arbustos.

Les adaptacions dels arbres a les condicions de les sabanes estan relacionades amb la sequera (arrels principals llargues per aconseguir la profunda capa freàtica, escorça espessa per resistir als focs anuals, fulles adaptades per a evitar la pèrdua d'aigua durant l'estació seca, i ús del tronc com un òrgan emmagatzemador d'aigua). 

Hi ha especies que dominen extenses àrees, ja que hi ha incendis freqüents i no totes sobreviuen, generalment són gramínies

Per exemple les acàcies i els baobabs.

La història de la vida a la terra

Aquest és un vídeo que vam fer amb una companya, sobre la història de la vida de la terra

BUSCANT LA FONT DE LA GENIALITAT AL ADN DE LEONARDO DA VINCI

Quin aspecte tenia Leonardo Da  Vinci? Quins eren els seus hàbits personals? Estava bé de salut? La figura del geni renaixentista que va revolucionar la civilització occidental, desperta expectació cinc segles després de la seva mort. Per sort, qüestions com aquestes podrien tenir resposta en menys de tres anys gracies al treball de un equip internacional de especialistes de diverses disciplines que col·laboren al projecte Leonardo. La seva meta es bussejar a la vida d’aquet visionari a través de noves tecnologies, com explica l’article que ha publicat la revista de Human Evolution

Antropòlegs, historiadors d'art, genetistes, microbiòlegs, arquitectes, metges ... Procedeixen d'universitats i instituts de França, Itàlia, Espanya, Canadà i Estats Units, fins i tot de l'Institut J. Craig Venter de Califòrnia, a la seqüenciació del genoma humà. El seu treball servirà, entre altres qüestions, per comparar l'ADN de parents passats i presents de Leonardo amb els seus ossos, empremtes dactilars, pèl i cèl·lules de la pell. Això permetrà, per exemple, determinar si les restes que reposen a la capella de Saint-Hubert al Château d'Amboise, a França, són realment els seus i completar un perfil genètic prou extens com per trobar l'origen de les seves habilitats i agudesa visual.

"Depenent de la qualitat i de l'estat de conservació dels ossos, es pretén fer la identificació per mitjans antropològics físics, que ens donarien dades sobre la seva alçada, les característiques facials (si el crani està molt ben conservat) i sobre algunes malalties o lesions que hagi pogut tenir i que quedin reflectides en els ossos ", explica a EL MUNDO el doctor José Antonio Lorente, catedràtic de Medicina Legal de la Universitat de Granada i membre del Projecte Leonardo. Per identificar gens coneguts relacionats amb la capacitat visual o la interpretació i distinció de colors, a més, cal que els ossos estiguin tan ben conservats que es pot obtenir ADN en quantitat i qualitat suficient.

Informació: EL MUNDO

SABÍEU QUÈ...

La llum tarda 8 minuts i 17 segons per anar del Sol a la superfície terrestre

Els astronautes no poden eructar, perquè la ingràvida no permet la separació de líquid i gas a l’estómac

Es transmeten més gèrmens donant la mà que fent un petó

Les galàxies més grans tenen un bilió d’estrelles

L’univers te més de 100 mil galàxies

Hi ha més organismes vius a la pell d’un humà que humans a la Terra

Cada molècula de goma està composta per més de 65000 àtoms

Al voltant d’un milió de neutrins del Sol han travessat el teu cos mentre llegies aquesta frase

Les estrelles de neutrons són tan denses que una sola culleradeta seria més densa que tota la població humana

El 90% de les morts a huracans són per agobiament

El canvi climàtic:

El clima del planeta Terra canvia constantment, però sempre ho ha fet a un ritme molt lent.

Tot i això, en els últims anys, els humans hem abocat molts gasos contaminants a l’atmosfera a través de les indústries, els mitjans de transport,…

Aquests gasos han fet fet que augmenti la temperatura de l’atmosfera i del planeta. És el que anomenem escalfament global.

L’escalfament global

Les principals conseqüències de l’escalfament global són:

La fusió dels gels polars i les glaceres,i, com a conseqüència, l’augment del nivell del mar.

Canvis en la distribució de precipitacions. Això fa que algunes zones del planeta pateixin inundacions i les altres, en canvi, pateixin sequeres.

Canvis en els comportaments del éssers vius: arbres que floreixen abans d’hora, animals que es desplacen cap a zones més fredes,…

Mireu aquest vídeo, que ens fa reflexionar sobre com podem estalviar energia i què suposa l’escalfament del planeta que està provocant el canvi climàtic.

https://youtu.be/1-g73ty9v04